Sport

El diari Sport cobreix el FC Barcelona i l'esport espanyol des de Barcelona des de 1979. Quaranta-sis anys d'autoritat en paper que ara es llegeixen al mòbil, en els buits entre tota la resta. El rebranding havia de portar una capçalera llegendària a un paisatge que va de feed en feed, sense aprimar cap de les dues bandes.

Joventut amb herència. No un equilibri: totes dues, a tot volum. El coneixement d'un diari que ha vist passar totes les eres del Barça per les seves pàgines, i la velocitat d'una publicació que competeix amb el timeline. Vam sostenir la tensió en lloc de resoldre-la. Sport continua sent un diari. Només deixa de semblar-ne un del 1979.

El logotip porta la idea en la seva unitat més petita: els inktraps. Manllevats de la impremta, on existeixen per mantenir la lletra llegible en cossos petits, aquí es converteixen en el sistema. S'obren i es tanquen segons la mida i el dispositiu — afilats en un titular, suaus en un favicon. L'herència en el gest, la frescor en el comportament. Al voltant del logotip, un disseny despullat de decoració: més contundent, més clar, més lleuger. Un diari que es llegeix com una revista.

Construït amb Wete, el sistema funciona a l'edició diària, el producte digital, les xarxes i les portades editorials. Cada peça està pensada per a un equip intern que produeix a la velocitat de l'esport — plantilles que aguanten la marca sense necessitar un dissenyador a la sala. Els inktraps escalen d'una portada de la mida d'un estadi a una icona d'app de 16 píxels, i el logotip es comporta igual en totes dues. El sistema fa la feina pesada.

Un 30% de creixement d'audiència des del rebranding. Sport és avui un dels quatre mitjans esportius més llegits d'Espanya. Hamlet va marcar la direcció. Wete va construir l'enginyeria. L'equip editorial de Sport va portar el desplegament amb la mena de convicció interna que converteix un rebranding en una pràctica diària. Joventut amb herència, sostenint les dues bandes, imprès i publicat amb la mateixa veu.