CE Europa

El 1928, deu clubs van fundar La Liga. El CE Europa n'era un. Un segle després, el futbol es va fer indústria. Els patrocinadors van substituir els socis. Els estadis es van fer escenaris. El CE Europa es va quedar a Gràcia. El mateix codi postal des de 1907. Tres mil socis, quatre mil seients, un barri que encara va al camp a peu. El club tenia la història i la gent. El que no tenia era una identitat que s'assemblés a cap de les dues.

Orgull de codi postal. Ni nostàlgia, ni herència. El CE Europa és un club de carrer amb l'elegància d'un club històric. Vam sostenir les dues cares. Un sistema prou lliure per semblar un adhesiu en un fanal, prou estructurat per portar un escut centenari. Els clubs de futbol persegueixen la pantalla. El CE Europa no ho necessitava. Adaptar-se era una manera de mantenir l'estatus, no de demanar-lo.

L'escut va anar primer. Vam treure el que era redundant i vam guardar el que era el club. Proporcions més netes, pensades per al digital. Una direcció clara des de la presidència: «Canvieu el mínim.» L'Escapulat, cor del club, es va convertir en columna vertebral. Mentre la tipografia de Murri Studio fixa l'estructura i esdevé peça clau de la marca, el programari propi converteix les franges en onades: passió i celebració fetes patró.

De l'escut a la samarreta, de l'app als adhesius que acabaran a tots els bars de Gràcia. L'eina generativa no és un teló de fons. És la veu del club feta imatge: una onada diferent per a cada partit, cada gol, cada temporada.

Un club que va fundar La Liga torna a Gràcia amb la identitat que sempre havia tingut al carrer, ara també a l'escut. De tornada a Gràcia. Identitat nova. El mateix codi postal.