Incite

Pots blancs, accents blaus, sans-serifs clíniques, una foto d'estoc d'un farmacèutic somrient. Incite tenia més de quaranta referències entre vitamines, minerals, esport, ànim i herbals — i el sistema existent les feia indistingibles d'una marca blanca de farmàcia. El brífing era fàcil de dir i difícil de fer: mantenir la ciència, perdre la farmàcia. El client ja era actiu, ja estava informat. Era la marca la que no els seguia el ritme.

Vam tractar la gamma com un armari, no com una farmàcia. Una marca, molts estats d'ànim. La palanca era el color, perquè el color és l'únic senyal que una farmàcia mai farà servir amb seguretat. Supplements made simple — la línia pròpia d'Incite — mantenia la promesa de claredat. Només vam canviar quin aspecte tenia la claredat. Esportiva, no estèril. Feta per a la bossa del gimnàs, no per a l'armariet de les medicines.

Ni blau clínic ni vermell d'avís. Roses sorbet, verds de pista, grocs cítrics. El registre cromàtic de la roba esportiva i les begudes energètiques, no el de la medicina. La tipografia se situa entre l'editorial i l'atlètic: una grotesca neta per als noms de producte, amb més pes del que la categoria espera. La fotografia manté el producte pla, il·luminat dur, disparat sobre el seu propi color. Cada pot es llegeix com un objecte propi. La gamma es llegeix com una família pel ritme, no per l'uniforme.

El sistema s'aplica a totes les escales. Una navegació guiada per qüestionari deixa entrar el client per objectiu, no per ingredient. El gest més petit és la mateixa etiqueta: nom, dosi, benefici, res més. Cap «complex avançat». Cap «fórmula prèmium». L'espai en blanc del pot és el que crida més fort de tota la categoria.

Més de quaranta referències unificades sota un sol sistema, venudes en directe al Regne Unit i a través de la xarxa europea de Yaba. La marca va conservar la confiança d'una base de clients activa — ultrarunners, esportistes de cap de setmana, la gent per a qui el passadís dels suplements no estava pensat — i els va donar una cosa que val la pena que et vegin portar.